Volume 12 Número 1 Ano 2009
Autor:Maria Elena Ases
PER UNA RIOJA SORPRENENT
Autor: Maria Elena Ases
Valenciano Galego
Entràrem per la Rioja muntanyenca, una realitat poc coneguda, eclipsada per la dominant denominació d"origen amb la qual s"etiqueta tota l"ampla Vall de l"Ebre i per extensió a tota esta província. Però la Rioja posseeix rouredes amb cobertura de falagueres tonificants, petjades de dinausoris fossilitzades i multitud de riuerols i poble que estèticament no tenen res que envejar als seus homòlegs alpins o pirinèics. Parlem de la zona de los Cameros, Cameros Viejos i Cameros Nuevos. Unes valls que desprenen un toc exòtic molt peculiar: el demabular de desenes de vaques, per pobles i carreteres a la recerca de les seues pastures, obligant els cotxes a frenar i els vianants a evitar les seues fèrtils defecacions. Aquesta part de la Rioja té un no sé que de la India de les vaques sagrades, que ens deixa un regust molt sabrós. I seguint amb les metáfores geogràfiques, les parts més altes dels boscos estan poblades per haques (lleguas) salvatges i escuridisses que recorden l"oest americà. Tant les haques com les vaques, disseminades i quasi assalvatjades estan controlades gràcies a la sal, que adoren i necessiten pel seu manteniment. Els ramaders els hi acosten cada dos o tres dies, i així veuen com estan les prenyades, si hi ha ferides o si estan totes....perquè el seu destí és la carnesseria.

Una altra realitat que ens ofereix esta part de la Rioja és la el fenòmen del neoruralisme, gent amb una determinada història, rocambolesca, atzarosa o amb tinys de predestinació, que ha deixat el lloc on vivia amb el propòsit de no tornar-hi, buscant-ne un altre per a començar de nou, la majoria de les vegades partint de zero. En els Cameros coneguèrem Virginia, una alta administrativa barceloní que d"un dia per l"altre va deixar responsabilitats i sou fixe per vagar durant cinq anys pel camí de Santiago fins conèixer aquest lloc, el qual actuà amb tal magnetisme per a ella que decidí quedar-s"hi. Va estar deleitant els clients d"un dels bars del poble amb unes tapes exisites i rebuscades i conegué a Jesús, el responsable del Centre d"Interpretació de la zona, un nou vingut també, amb qui es casarà. També hi està Candela, una argentina treintanyera que abandonà l"irrespirable Buenos Aires per buscar una criança més sana pels seus tres fills. Gràcies a una ajuda de la Diputacióde la Rioja viatjà cap al poble natal de la seua àvia per tornar a obri l"únic bar, la qual cosa li donava dret a un habitage. El poble de l"àvia és descrit per molts com difícil i poblat per una gent hostil i desconfiada. Hi arribà a les portes de l"invern, amb un alcalde que li negà el dret a fer llenya en els boscos comunals, front a este boicot, alguns veíns anònimament li deixarien llenya a la porta de casa. Se"ls acabà guanyant gràcies a les seues habilitats amb les estisores, retallant les cares dels seus clients habituals, transformant-les en simpàtiques titeres de goma espuma.

També Javier i Emilia, dos enamorats de la figura de l"artesà curat i esmerat. Ebanistes autodidactes, buscadors incansables, encara als seus 50 anys ben sonats, del seu lloc en el món, on poder desempenyar experiències manuals creatives i honrades. I un altre Javier, professor de retòrica en una universitat madrilenya, discret i callat que decidí tornar al poble dels seus pares per cuidar d"una tia. Està experimentat poc a poc amb abelles, l"ofici i la passió que el seu avi li va transmetre, realitzant tota mena de treballs, per mantindre una economia mínima a la altura de les seues necessitats, despalçant-se amb l"únic mitjà de locomoció a disposició, la seua bicicleta.

I com no, Carmen i la seu mare també filles adoptives d"estes valls, que fruit de la seua relació estreta amb el socialisme i la diplomàcia van viure en Bèlgica, Bràsil i Argentina d"on memoritzaren infinats de cançons amb les quals ens deleiraren en una entrenyable festa que ens dedicaren.

També desobrírem realitats ancestrals i autòctones, més tristes elles, perquè destil·len soledat. Un dels grans problemes de les zones rurals de muntanya, amb el ramat com una de els poques font d"ingressos, és l"escassesa de dones que acaben anant-se perquè es senten més cómodes i realitzades en un àmbit urbà. Els pocs ramaders joves que mantenen l"herència familiar, es troben solters, amb poques expectatives de donar-li una volta a la seua situació i amb l"alcohol com a teló de fondo de la seua soledat emocional. Pili i Antonio van ser una graciosíssima excepció, novençans als seus cinquanta anys, Pili ens narrà encara emocionada, la cara del seu Antonio quan per fí va poder organitzar un viatge d" apenes 2 dies al mar Cantàbric, perquè tinguera l"experiència de l"imensitat blava que encara no coneixia, no sense haver deixat en bones mans la cura de les cabres, llegues i vaques.Tinguérem el privilegi de provar el seu fromatge fresc de llet cruda recent ordenyada, formatge avui relegat a la clandestinitat per les normes sanitàries espanyoles tan estrictes .

Concluírem el nostre pas per la Rioja a l"altre extrem de los Cameros, ja topant amb la Rioja del vi, ajudant uns dies l"Alberto en l"obra de sa casa. Saül i jo aprofitàrem per regalar-li als avis gàllegs la fresca presència dels seus 5 anys que compliria en Seixalbo. Els avis s"encabotaren en acompanyar-nos, un viatge d"anada i tornada, 1050 kilòmetres per un sopar memorable en una casa en construcció, pa, formatge, pernil meló, vi i l"insustituïble emoció d"estar junts. A l"endemà, ells s"en tonarien a Galícia, i nosaltres emprendríem marxa cap a Navarra.
Atópanos en facebook
Asociación cultural Agromadas
Rúa Abelardo Arce Nº25
32970 Seixalbo · Ourense

agromadass@gmail.com
alzia.net